domingo, 28 de noviembre de 2010

Oblidar-te es impossible...

Encara que aquestes llagrimes em diguen el contrari
i els dies plens de silencis no se'n van
encara que cada vesprada porta subjectes les teues paraules 
                                                      i aquest vent fort crida que no estas                                                        
A pesar de tot el que estic passant diàriament
i a pesar del que mai et vaig poder dir
                               jo et done les gràcies per tot el que vivim                                
el amor tan gran es queda amb mi.

Presta'm les teues forces
dóna'm la teua tendresa
deixa'm dir-te que la vida és dura
vull que sàpies que ací estas amb mi
 encara que el cruel destí haja pagat mal

Aprendre

Vaig aprendre....que de vegades tot el que una persona necessita és una mà que sostinga la seua i un cor que comprenga.
Vaig aprendre....que totes aquestes petites coses que succeeixen diàriament són les que fan que la vida siga tan espectacular.
Vaig aprendre....que sota la dura cuirassa de tots està una persona que vol ser apreciada i volguda.
Vaig aprendre....que ignorar els fets no els canvia
Vaig aprendre....que un somriure és una forma molt senzilla de millorar la teua aparença.
Vaig aprendre....que totes les persones a les quals coneixes mereixen ser saludades amb un somriure.
Vaig aprendre....que mai es perden les oportunitats; algú més prendrà les que tu deixes passar.
Vaig aprendre....Que podem fer molt més coses de les quals creiem poder fer.
Vaig aprendre....que no puc triar com em sent, però sí puc triar què fer.
Vaig aprendre....que com menys temps tinc, faig més coses.
Vaig aprendre....Que de vegades les persones que menys esperem, són les primeres a recolzar-te en els moments més difícils.
Vaig aprendre....Que dues persones poden observar la mateixa cosa, i veure alguna cosa totalment diferent





Barri del Carme Anys 50

Tot el territori urbà que ara s'anomena Barri del Carme no era el mateix abans. El que tothom considerava aleshores com a Barri del Carme excloïa les parts més nobles, estava ple de comerços. En eixos tristos i grisos anys 50, tot i que sempre hem escoltat als nostres majors que la fisonomia de l'entramat urbà d'esta barriada s'havia mantingut prou estabilitzada des de les darreries del segle XIX fins a la Riuada de 1957. Tan sols les bombes de l'exèrcit revoltat de Franco aconseguiren enderrocar algun que altre edifici. Allò que si que va canviar després de la guerra civil espanyola van ser alguns costums, com el parlar habitualment el valencià. No obstant això, val a dir que al Barri també existia la resistència i l'idioma es consevava intacte de majors a menors. La Riuada del 57 ja fou una altra cosa des de tots els punts de vista. L'impacte de les aigües del Túria s'emportà per davant tot el que se li encreuà. El barri  d'aleshores quedà destrossat. Molts tallers i botigues no tornaren a obrir i molts dels seus pobladors optaren per l'autoexili.
Algunes families van estar dividides per la penúria i la fam i existiren vivendes compartides per diverses famílies. La tele començà a veure's després de la Riuada . I tot en blanc i negre...
Hui en dia abunden cartells, graffitis, i per la nit la marxa se superposa al silenci dels carrers ennegrits pels segles...

Les mans

Les mans formen part de les extremitats del cos humà, estan localitzades en els extrems dels avantbraços. Abasten des de la nina fins a la gemma dels dits en els éssers humans.
 Està composta pels dits:

• Polze, també conegut com a "dit gros".                        
• Índex
• Cor
• Anul·lar
• Menovell, també conegut com a "dit petit

L'ús principal de les mans és el de prendre i sostenir objectes, encara que d'aquests usos generals deriven molts més, a causa de la gran versatilitat de moviment del que és capaç la mà, així com per la precisió que pot aconseguir en aquests moviments.

- Amb la mà es pot gesticular, i fins i tot existeixen llenguatges de senyals per a la comunicació amb persones sordes o amb problemes auditius.
-Utilitzar-les per comunicar-se  el dolor mitjançant tècniques de massatge
-Les mans i els dits són "utensilis" primordials per poder menjar i beure
- Les mans s'utilitzen en múltiples costums, com la salutació
-La mà també serveix com a instrument de mesura
-Les persones invidents poden utilitzar les seues mans com a instruments de lectura mitjançant l'escriptura en  Braille

Les mans

El 7

Tal vegada els estudiosos pitagòrics pogueren declarar que tots els números són màgics o divins, i tinguen raons per manifestar-ho. Però també a nivell popular el número set està present en la quotidianitat, en les rondalles, en les creences , en els mites populars, moments històrics, religiosos...
Solament fa falta fer un cop d'ull i comprovar com el  7 apareix en les nostres vides...
  • Les 7 meravelles del món
  • Les 7 vides d'un gat
  • Les 7 notes musicals
  • Els  7 nans de Blancanieves              
  • Els  7 arts
  • Els  7 dies de la setmana
  • Els  7 colors del arcoiris
  • Els  7 mars de la terra
  • Els  7 sagraments de l'església catòlica
  • Els  7 pecats cabdals
  • Les 7 llegües en les botes de Pulgarcito
  • Les 7 edats del home segons Shakespeare
  • Un valor neutre de PH entre l'acidesa i l'alcalinitat
  • Les 7 vértebres cervicals de quasi tots els mamífers

viernes, 26 de noviembre de 2010

El meu Carme

Ets cruïlla de cultures i tens un passat remot
a intramurs de les muralles de dos civilitzacions.
Concubina d'un rei moro, odalisca de mil-i-una nits d'amor

Amb pell bruna de bruticia i perfum d'humana olor
t'engalanes amb geranis ocultant un temps millor.                     
Protectora d'antics gremis, seu de gresca i avalots,
tens solcat de patiments el teu vell front.

Carme, Carme, jo t'estime. Oh, vell barri del meu cor.
Carme, Carme, tu em fascines plena de contradiccions
Carme, Carme, jo t'enyore quan de tu no em trobe aprop
Vetusta, amical, festera, solcada de tradició.

domingo, 21 de noviembre de 2010

Els reis de la casa , sense corona i sense espasa

Quan se n'anaven els pares, nosaltres ens quedàvem amb els iaios, als qual maltractàvem malgrat que ens ho consentien tot. Ells jugaven amb nosaltres, ens passegaven, ens compraven tot allò que els nostres pares es negaven a comprar-nos, per als nostres iaios érem els reis de la casa, sense corona i sense espasa . A més quan els pares se n'anaven, no contents de deixar-nos amb ells, no els deixàven manar coses i deixàven moltes notes dient el que tenièm que fer, on es tenien que portar, que teniem que menjar i , sobretot, que no teníem que menjar.
''Que no mengen abans de dinar''
Este és el clar exemple de com poden arribar a ser de pesats, i les coses que es poden aconseguir així. No sabem encara molt bé per què, els pares arriben més prompte del que esperes i clar, els iaios que han accedit a totes les nostres sugerencies tenen que escoltar els crits i pagar la festa.


viernes, 19 de noviembre de 2010

Granada

Una ciutat bella en el sud d'Espanya , plena d'encant, de vida, d'història i d'art. Amb bells palaus, capelles, esglésies, jardins, i barris com l'Albaicín plens de carrers retorçuts i misteriosos. Però entre tants monuments, hi ha un que a tots els guanya, L'Alhambra. En ella, la imaginació i la fantasia volen i volen. L'alhambra va ser un palau àrab i una fortalesa per a defendre's ,a més de residència dels reis nassaries en plena dominació àrab en la Península Ibèrica . Va ser la joia més preciada i mimada dels musulmans. Dins d'ella es troba el Pati dels Lleons amb una gran font de marbre blanc suportada per dotze lleons .És sens dubte, el lloc més conegut de l'Alhambra ,junt amb el Generalife, des d'on es pot veure tota la ciutat de Granada amb Serra Nevada al fons...
Després de molts segles de dominació àrab ,els reis Catòlics apleguen i  derroten a l'útlim califa , el rei Boabdil que va firmar la seua rendició i va ser desterrat, posant fi a la dominació àrab a Espanya. Hui en dia Granada és una ciutat moderna , bulliciosa i plena de cultura. A més de ser la cuna del poeta Federico Garcia Lorca.


                                                                                                             Granada


miércoles, 17 de noviembre de 2010

Conte de quan jo era menuda

LA XIQUETA QUE TENIA POR AL METGE:
Nuria era una xiqueta que mai volia anar al metge, perquè sempre pensava que li anaven a posar injeccions.
Un dia, que tenia molta tos, son pare la porta al metge. Ella es va ficar a plorar i a dir que no volia injeccions, però el metge després de veure-li la gola digué: Has tingut molta sort i no fa falta posarte-la amb un poquet de xarop et posarás bé prompte.

Si, es que ja de menuda tenia por a les injeccions . I ara no puc veure-les tampoc...

domingo, 14 de noviembre de 2010

El segrest

Estic esperant , esperant a que la porta s'obriga per a poder escapar-me d'açí.  Em trobe en una habitació prou gran, però amb pocs objectes. Tan sols hi ha una taula , una catifa , un llit i unes estanteries altes. No hi ha res de decoració , tot està oscur. Ja porte 2 dies açi , sense saber perquè. Sols m'abelleix dormir , estic molt cansada, porte gritant i plorant molt de temps, ja no se que fer...
Tinc que fer un esforç , necessite eixir , no em poden detindre més , de segur que la policia, ja me esta buscant i si no colabore no m'encontraran mai.
Òbric el calaix de la taula. Un paper. No em dona temps a obrir-ho , ve algú. Es la mateixa senyora que vaig ajudar a pujar a un cotxe i la que em va agafar desprevinguda. Ara es el meu moment d'escapar, tinc que fer-ho...
Un moment. Qui és eixe home que la acompanya? Porta una xeringa.. Que van a fer-me?

lunes, 8 de noviembre de 2010

BENVINGUTS

Que perquè he fet aquest blog? Doncs per a que tots vosaltres pugau compartir amb mi les meues aficions i els meus gustos. Espere que us agrade :)